xaltan may y que'ls hi agrada apagar tot entusiasme ab sàtires fredes y crúes, en que no més sia per ferse gracia a si matexos; — ¿y'l francès y la bomba ahont van quedar?
— Lo francès, — replicà vivament lo senyor Janet, — era protestant y'ls d'aquexa secta no entran en sagrat. La bomba, y ell dins, se van quedar fondejats sens'àncora en la badía dels lleminers: les aygues son de mel, y'l rocàm turrons d'Agramunt, que cada avellana es com una gorra de cop; ab la circunstancia, que no hi campejan ni mosques ni burinots. Allí t'esquivarían desseguida a tu. No hi podrías anar tu a lleminejar ni a ferte venir mal de caxal de gorres.
— Be, déxil estar; aquest sastret sempre està de xeripa.
— Ja ho sé quels sastres son gent de broma; com que's divertexen sovint ab la guitarra sense cordes, y la tocan a cops de planxes, no'n parlèm si'n fan de boyra.
Al demés, senyors, — afegí'l senyor Janet, prenent un tò de modes-
