Pàgina:Noveles (1906).djvu/222

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.




VII


 Al punt a que havía arribat la relació del seu viatge, ja era inútil contradirlo ni ferli reparos d'aquells que dissimulan dubtes; axís ho entenían casibé tots los oyents del Cafè, y'l dexavan que s'exaltés en son embriagament d'invencions fabuloses, ab la persuassió y acort de que sentían a un fantasiós de bona mena que mentía ingènuament, ab cert candor, cregut de que lo que esplicava era real y efectiu, sens cap idea ni propòsit de mofarse dels que l'escoltavan, ni de fer passar per bobo a ningú.
 — Però, díguins, — li preguntà algun falqueta d'aquexos que no s'e-