Pàgina:Noveles (1906).djvu/236

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
232
emili vilanova

ha bestret lo meu gasto que diu ho va llegir en un diari. Y veyèu si'n sabía rès jo! Ara, 'l que no vulgui creure lo que jo'ls he dit, que vagi al arxiu de Casa la Ciutat, qu'allí guardan tots los diaris, y que se'n enteri.


* * *

 — Crègui, senyor Janet, — li digué la mestressa, — que no puch trèuremho del cap; fins he somiat la bomba voltada d'estrelles fogueres y aquells aucellots d'ales negres d'etxura de paraygues, lo bech de ganxo de romana y'ls ulls com dos fogons encesos. Li dich qu'he tingut una pesadilla. Encara estich cruxida; ¡quín patir! Semblava qu'aquelles besties se m'arrapavan a la vista y que m'hi anessin a clavar les urpes. ¡Feya horror! y tan verdader com ho veya! y quín panteix, volguer cridar y la veu fóndressem en lo coll! Sembla mentida qu'una persona ensonyada pugui veure y passar aquexos torments.
 — Què m'esplicarà a mi! si jo he tingut pesadilla, que de resultes he