Pàgina:Noveles (1906).djvu/237

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
233
caricatura

arribat a les portes de la mort, la roba amanida y'ls bagulayres corrent d'una banda a l'altra cansant a la familia y moguent influencies per veure qui arreplegava'l negoci del bagul y del enterro. Una vegada...
 — Ay, càlli, no conti coses esgarrifoses, que m'esferehexo y tornaré a somiar.
 — Nó, dòna, no s'espanti. A mi me n'han passat de totes. No n'hi contaré cap de terrible. Però, no hi hà cap home que li passi lo que'm passa a mi. Afigúris que jo he tingut somni qu'ha durat quinze nits seguides. Somni com una novela: ab primera y segona part.
 — ¡Què'm diu ara!
 — Sí, senyora. Y veinte años despues...
 — ¡Ave María Puríssima!
 — ...Qu'era la tercera part. Semblava que'm tornés boig. Axís que me ficava al llit, tot just afinava les últimes paraules enfarfegades de la oració qu'un hom resa... patapum, ja somiava. Lo primer día se'm presentan los personatges de l'acció y faig conexensa ab tothom, un per un; passo la nit conferenciant ab