Pàgina:Noveles (1906).djvu/239

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
235
caricatura

cara verda com un desenterrat. La dòna'm va fer caldo, y en tot lo día no vaig beure més qu'aygua de pega per que ab l'esglay no se m'agromollessin les sanchs.
 ¿Y en arribant al vespre, 'm preguntava jo, quí s'hi fica al llit? Si al veure'ls llensols ja'm venía angunia! Per un altre cantó, me'n reya d'aquell esparverament. Tocan les dèu; me fico a l'alcoba, 'm trech unes prendes y'm poso les de dormir; salto d'un bot al llit y m'ensorro dins dels matalassos; tombo'l caputxí de la bombeta, dono la bona nit y bona hora a la Mariagna, y li advertexo:
 «Si veus que brassejo massa, pòsat a cobro, que no pagui'l just pel pecador, y no arrepleguis algun cop de puny a l'intenció d'altri.»