Pàgina:Noveles (1906).djvu/242

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
238
emili vilanova

gle no hi cabían. Blanca de rostre com lliri de Sant Antoni y ab més candor y finesa. Lo còs se li podía voltar ab una tumbaga; y, finalment, alta y ben plantada com escultura de les que hi aprenen de dibuix los pintors.
 L'idea d'aquella Marquesa, la seva ilusió, 'l desfici seu, l'única voluntat y constancia que tenía al cor, era per mi, per en Janet!
 Feya tres quarts qu'estavam sols, y tres quarts qu'ella pugnava per donarmho a entendre, siga en sospirs mortificats y rebeldes que li exían com d'un gerro olorós, ò en mirades llargues y debilitades, caygudes porugues sobre'ls meus ulls reclamantme obra de misericordia per son cor afexugat d'amor.
 Jo, plè de cortesía y miraments, volguent correspòndrela, y dolguent al mateix temps, li parlava de coses alegres y pacífiques: d'aquells pastors pintats a la paret, tan sossegats, uns ab lo fluviol ensenyant cansons als aucells, altres cullint brots d'alfàbrega y ginesta per ferne poms y adornos pels barretets de palla de les pastores, aquells posant flochs a