Pàgina:Noveles (1906).djvu/244

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
240
emili vilanova

 «Escólta, Janet, home adorat, sepultura y paradís del meu cor, afany dels meus ulls que cercan la claror que tu escampas, recort dols de ma voluntat perseguida y vensuda y del meu repòs perdut, gloria dels meus somnis, felicitat verdadera y certa y única y sola de ma vida, tabernacle dels meus sospirs, copa daurada de mes llàgrimes, serafí del meu volguer, àngel bo de mos passos y carreres, reliquiari dels meus pensaments enamorats, bellesa cautivadora, morena, varonil, explendenta y una: jo moro per tu, y jo visch també per tu; teves y per tu venen mes ditxes, y'ls penars quan no't puch veure, rialla felís de mes alegríes ò sospir emmelat y tormentós que m'ix de l'ànima y en tu's recull y s'ampara, arca de mes idolatríes y desitjos, cara sublim y militar, ulls encisadors de caliu cremant y mirada fibladora, dèspota que'm subjugas y rendexes humiliada, ò redentor que m'exaltas y emportas fins als grahons immensos de la gloria, aurora, sol y estrella meva; t'adoro, 'm someto y entrego en pensament y ànima y en emveges