cials brodades de la coxinera en les solitaries hores de la nit; y si de día, preocupat ab lo negoci dels cobros y pagos y apuntaments de lo que'm quedan a deure, vols també que pensi ab tu, y en les hores de repòs y de vagar los meus sentits vetllin sens sossego donant toms y giravolts al voltant de la celistia de ta hermosor; ¡oh dòna, nimfa, reyna, ò lo que siguis! no t'enutgis ni passis ansies fibladores ni carreguis lo fetge ab pedretes per temenses mal imaginades ni recels fora de rahó y sens fonament, qu'allí ahont caygui y's depositi l'esglay del vostre cor, los sospirs del vostre pit, l'aleno y panteix de les teves esperanses y desitjos, van a arreplegarse y a quedar closos y guardats en palau de marfil y jaspis de mareperla com a depòsit sagrat y fidel, ab usura de corresponement aumentat y fina constancia duradera per tots los díes de ma vida, per l'extensió y llargaria de les centuries, en persona viva y possehidora de salut, ò en despulles fredes quan reposi en la tomba de les fatigues y treballs d'un amor exaltat y cremador que m'haurà devorat ab
