flames amagades de passió d'ànimo, fentme víctima, conservant mon còs sencer y en sa natural montura per poder guardar ab una mà sobre'l pit lo cor que t'estima y en los llavis les primeres lletres del teu nom comensades a confegir al acte de la mort y acabades de pronunciar lo día esplendorós de la resurrecció entre'ls sorrals immensos de la Vall de Josafat.
¿Què tens ¡oh ma reyna! en los ulls? ¿quín esclat de llum enterbolidora ab raigs que m'aclarexen y'm voltan tot lo meu sér y personal, com si'm rodegés una gloria divina? ¿Quín do de gracia posseheix ta boca, qu'al sentir frisós los rendiments que subjugan lo teu cor y'l decanta a ma volensa, m'ha semblat afinar y concloure'ls díes de ma vida encisat per la música d'arpes celestes que n'exía? ¿D'ahont has vingut ab tantes perfeccions d'hermosura? ¿Quíns àngels se despullaren de ses belleses per ajuntarles en ton rostre y pendre goig contemplantles com obra mestre y treball primorós que Deu mateix alabà al ser consultat per examinarla y posarhi'l visto bueno?
Pàgina:Noveles (1906).djvu/255
Aquesta pàgina ha estat validada.
251
caricatura
