Pàgina:Noveles (1906).djvu/256

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
252
emili vilanova

 No vanament m'has escullit per duenyo y senyor de ta voluntat, gustos y recreyos, joya escatussera y peregrina. ¿Ja sabs a qui't confías y ablanas? ¿Sabs quí es en Janet? En Janet so jo. Vull dir qu'ensopegas ab l'home que la planeta teva havía designat desde'l punt y hora qu'entre blondes y batistes, en bressols de jonchs daurats, vas rompre'l primer gemech de vida per cridarme d'aquell terme, que no'n sabía d'altra ta petitesa sinó anomenarme ab plors desficiosos y entre munyeques dolses de sucre candi y bossinets de melindro.
 També jo t'he sigut fidel y constant y com tu he reguardat les primerenques dolceses del amor per oferírteles y disposarles als teus peus com toya de flors nascuda y criada entre aromes amoroses y regada ab llàgrimes de soletat y anyoranses... Jo he dexat córrer la tongada jovenil dels divuyt anys, tancat lo cor y reclòs a tota temptació ò encegament de probatures festejadores... Jo he contingut y esvahit qualsevol sospir que no fos endressat a la desconeguda y esperada senyora mía. ¡Si n'han