passat per davant de ma porta de donzelles ploroses y acongoxades demanantme ab cara compadescuda amparo y correspondencia! ¡Si n'han trucat a la casa del vehí solicitant intercediment y empenyo per conseguir ab fins honestos lo consol que ma fermesa'ls hi negava!... ¡Quínes ventures despreciades, quínes ocasions d'acomodos brillants y casaments ventatjosos desdenyats y desagrahits!... ¡Quàntes y tan hermoses fadrines que feyan rotllo en envelats y festes majors, guapes de necessitat y justicia, d'ulls brillants y escometedors qu'ab sa parla de signes de llampech m'han cridat, tirantme de frente y a la cara tota l'iluminació dels seus reverberos per dirme: «¡Ros, per tu va l'obsequi y la finesa: per estimació y voluntat! ¿Vols consentir que t'estimi, noy de sucre?» Y jo, ferreny, ab cara de procés, les he contingudes y despreciades totes sens enfondarme en estaments, ni influencies, ni riqueses ò influxo y poderiu: totes, totes, les més belles y triades han passat per davant meu y han seguit dexantme penyora de sospirs enamorats y llà-
