Pàgina:Noveles (1906).djvu/260

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.




XI


 Un día, al cap de molt temps, vaig passar per davant de la botiga del senyor Janet; s'estava vora la porta, y'm sorprengué vèurel tan envellit. Son bigoti s'havía tornat d'un blanch rogench, com torrat pel fum de tabaco; los cabells tenían altra blancor més pura; lo seu ayre, condolgut. La botiga feya tristesa ab son aspecte pobre y miserable; lo banch, desembrassat y polsós; a terra, ni un brí d'encenall, ni una mota de serradures; l'eyner, desprovehit; algun informador oscat, barrines espuntades y'ls compassos, clapats de rovell, axancarrats, mitx cayguts, com dropos aburrits del treball. Per la paret,