Pàgina:Noveles (1906).djvu/259

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
255
caricatura

 Ay Deu! mon estimat, sento remors estranys... los esbirros son a casa... la voltan y guardan l'entrada. Fúig... sàlvat, ma videta... Però, nó, vína, jo... ¡Deu meu! y mon decoro?... y'l meu honor?»
 «Moment terrible! no temis per aquestes prendes recatades. Vaig a morir!»
 «Nó, no vull, no puch... ¡Janet meu!» —