Pàgina:Noveles (1906).djvu/265

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
261
caricatura

la pessa estava llesta l'entregava, me pagavan tot lo que demanava, 'ls senyors quedavan contents ab lo moble y jo ab la satisfacció d'haverlos endevinat lo gust. ¿Y quín adelanto es lo d'aqueix temps que l'arquitecte, 'ls dibuxants y'ls esculptors hajan de ficar cullerada al ofici d'ebanista? Abans, tots se posavan baix les meves ordres, y sortían unes feynes que encara duran: ara, axís que fa una mica de sequetat, totes cruxen y s'esberlan; tots n'hem sortit perjudicats: los compradors pagan més, y'ls ebanistes de pundonor havem perdut la parroquia. Avuy al día, costa més diners un moble qualsevol que ferse una torre al Putxet. Es la trasmudansa que porta'l temps, qu'arrecona als vells y crida a la joventut. Per axò, no tots los joves son ingrats: encara n'hi hà que'm tenen respecte y s'acostan a demanarme consells. Son los millors ebanistes de Barcelona; carregats de medalles y de diplomes... y venen y'm preguntan y prenen guía de la meva experiencia... Y pots contar: lo moble que jo hi poso'l visto bueno, déxal córrer, no tinguis temor; si es calaxera, ja