Pàgina:Noveles (1906).djvu/266

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
262
emili vilanova

pots omplir los calaxos d'aygua que no't traspuaràn per lloch.


* * *

 Sense treball y sense diners, he vist acostarse la miseria, que't dich, noy, qu'es més trista que la mort. Si vegessis com m'avergonyexo cada día al veure a la pobra Mariagneta com me porta'l dinar! ¡Son les dexes dels parents richs!... Jo, qu'algun día era tan altaner, ¡còm se m'ha abaxat l'orgull!... ¡Y ab quína frisansa espero que me les portin...! Per que tinch gana ¿comprens? gana de pobre... qu'es debilitat, basqueig, miseria... Y no hi val l'orgull per ferte redressar y rebutjarho: tinch de sucumbir y delirme y menjar, en fi, com una bestiola, per que'ls decandiments de la naturalesa son més dèspotes que les ufaníes de la vanitat. Y al menjar aquelles amargantors de vianda sobrera del plat dels senyors, sento lo que diuen al donarla a la Mariagneta: «Té; empòrtat vianda pel teu home, per aquell gandul que, jove y vell, ha sigut sempre'l teu martiri.»
 ¡Còm los hi agrada fer de Pare