Etern y enviarme la pena que potser merexo, però que Deu, tal vegada, me l'imposaría ab més benignitat y dolsesa y ab més bona criansa de paraules que no m'ofendrían ni'm semblarían càstich! Per que, jo ho sé, Ell no castiga axís. Jo, que cada vespre m'hi parlo y li divulgo les desgracies meves, m'aconsola y'm carrega de paciencia pera soportarles; y es Deu, ell mateix, ab qui jo enrahono y a qui'm dirigexo... Pare nostre qu'estau en lo cel... dich, y ell acut y m'escolta y'm respon: «No ploris, Janet, que les teves penes ja s'acaban. Préga y sofrèix, que tot te serà reconegut...» Jo baxo'l cap, dient: ...fàssas, Senyor, la vostra voluntat..., y se'm calma la congoxa, m'adormo, y'l meu llit ho es de flors y d'alegríes.
¡La meva dòna! Si poguessis veure còm me daura la miseria, que la caritat que m'envían sembla requisits per un desganat! Ningú ho diría que son dexes recullides. Los talls pareix que'ls fassa nous; y es tan
