Pàgina:Noveles (1906).djvu/268

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
264
emili vilanova

trassuda y polida, qu'ab lo ganivet y forquilla no més, m'arregla'l coudinar, que fins los aucells hi baxarían a tastarho: tant goig fa ab aquells ornaments silvestres de fulletes d'escarola, motetes de julivert y bossins d'ou pròs voltant una rodanxa de pilota ò un bullit de patates y sigrons. Si menjo costella, no sé còm s'ho indaga, però hi trobo la vernilla; y si es cuxa de gallina, no hi manca a dins l'osset qu'hi correspon. Y axò, per mi, es artifici seu, que té unes trampes tan enganyoses que quan la vianda es menudall ho adoba també ab uns fregits y una colorayna llampant de pebrots y tomàtechs, que qualsevol creuría qu'ho envían directament de la cuyna sens haver fet parada en la taula dels meus parents richs. —


* * *

 En aqueix punt de la conversa en que l'agrahiment li donava més bon humor y recobrava alguns dels dexos exagerats d'altre temps, me vaig despedir d'ell veyentlo més aconsolat.