de pans sota'l bras y apoyats al costat, menjant torna, 's feya trobadissa ab les demés, se tornavan lo bon día, y desseguit quedavan entaulades aquexes converses sense such ni bruch que solen tenir per passatemps, quan no les ocupan tafaneríes y murmuracions ò no poden bescantar a algú.
Una historia vella y de carrer, ja presenta'ls seus encontres y'ls seus costats dificultosos per que, després d'haver relatat tot allò que's manifesta a la vista y lo que s'ha sentit en converses, discordies y articulates de vehins ab los ditxos y llatinades ab que'ls anima la vivesa popular, sembla que'l relator queda desvagat, y enfonzant la ploma al buch dels perdigons, agafant la capa del penja-robes y dirigintse al Plà de Palacio a pendre cafè, sembla axís mateix que no hi hà rès que criticarli, que ja ha complert ab los lectors y ab ell mateix donantse aquexa bona estona sense perjudicar a ningú. Com lo que succeheix en lo
