Pàgina:Noveles (1906).djvu/38

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
34
emili vilanova

carrer es tan a la descoberta, desseguida n'es sabedor tothom y sinó un ja ho fa avinent al curiós lector, que per axò's cuyda d'escriure histories; però lo que passa al ànim de cadascú, en lo seu interior, les penes qu'atormentan, los temors y'ls desassossegos ò les ilusions consoladores y les alegríes qu'asserenan, axò no arriba tan aviat a oidos del novatxer, y si hi arriba, ja'l fet pot ser comú y desfigurat ademés, que les veus vagues al passar de boca en boca s'empeltan de mentida.
 Per aquexa rahó no pot dexar la historia al ayre, sinó indagar lo que succehí en los temps passats, en lloch d'anarsen als seus recreos, fer preguntes als vehins memoriosos per que, si hi hà may siga sinó un lector puntual, no pugue dir que'l fican en qüentos y'l dexan sense datos quan més curiós quedava.


* * *

 Feya díes qu'entre'l vehinat corría ab cert misteri la nova del festeig d'en Regalat ab la Tristeta.