Pàgina:Noveles (1906).djvu/39

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
35
tristeta

Aquell boca-moll d'en Llansa ho esplicava a tothom ab cert despit y desapego, per qu'ell també pretenía a la Tristeta y'l senyor Jaume'l va desenganyar de cop y volta abans que la minyona s'adonés de qu'era requerida per aquell bon mosso.
 — Es la primera que'm falla, — deya posantse la mà al costat y'ls peus en escayre per pendre una posició fatxendera. — Jo no n'he estimat gayres de minyones; alguna qu'altra, molt poques; però la que he senyalat ab l'entreguart volent dir «aquí'm decanto», aquella no hi hà ningú que me la sustregui ni en mar ni en terra, ni paysans, ni de tropa, ningú, com se diu… fòra aqueix pinturero del Regalat que no s'adorm y qu'a la qüenta ha tingut més diligencia y no ha anat de refiat com jo hi anava. Per que jo a les minyones les entristexo de cert terme y m'estiman al últim; tinch lo meu sistema: me'n vaig directament als ulls qu'es la part que s'agravía més aviat, y ferexo de plè a plè; tot lo seguit de la conversa, les amoretes, les paraules dolses qu'un hom té avinentes, allí les endresso ab pun-