Pàgina:Noveles (1906).djvu/40

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
36
emili vilanova

tería, de fit a fit, sense misericordia, com si m'haguessen d'escoltar ab los ulls y com si jo també hi parlés; apa, allí dins, foch y fòra; que penetri la ardencia; cada mirada com una sageta verinosa, y no dexarles sossegar ni distreure ni en sol ni en ombra; hala, la vista allí, sobre dels seus ulls, amatenta, perseguidora, fins que te els inclinan enternits al rostre, demanant pietat, decantant lo coll, y després los clouen vensudes, encisades, conformantse ab la seva planeta; y en Llansa queda soberano d'aquella voluntat y del seu decoro y no s'estima a ningú més qu'en Llansa no hi vingue be, fins y a tant que la portarà al peu del Sant Cristo, ò que es renyeix de común acuerdo.
 Aqueix es lo fet de la veritat, y la Tristeta no's casa ab mi per que a ella no li ve be y per mor d'aqueix fantàstich del Regalat. Ja ho podeu fer córrer per tot lo daltabaix del barri, qu'aquí no hi manca ni hi sobra una coma que no sigui verdadera. Ja me'n he rentat les mans jo. —
 Y dit axò, qu'ho repetía cada vegada que trobava curioses, brandant lo còs ab garbo, fent soroll ab los lla-