Pàgina:Noveles (1906).djvu/55

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
51
tristeta

llumenera a estiragassar los caps del blè y a igualarlos, més que per espavillar lo llum, com a excusa y entreteniment per donar una contesta cabal y rodona a la Caterina que no's dexava convèncer per cap estil.
 Al últim, veyent que no li acudía la que cercava, pegà cop de puny a la taula, y ab una quimera qu'ell se sabía fer venir quan les paraules no responían al seu pensament, sortí del pas ab la rahó mestra del per que sí.
 — Jo't dich que nó; — respongué la Caterina, qu'era una rossa d'ulls negres, que quan agafava la requinta no's donava a partit y era perfidiosa y enèrgica tant com qualsevol morena. ¿Còm ho sabs tu qu'ella l'estima; d'ahont ho has tret, quí t'ho ha divulgat?
 — ¿Y que necessito que ningú'm vingui ab informes? — respongué'l senyor Jaume moderant la veu y prenent la que li era habitual. ¿Que't pensas que hi só desde abans d'ahir al món, per no tenir experiencia y conèxer lo tarannar de la gent y hont decantan la voluntat? Ab una mirada'n tinch prou per endurmen la