fusió y'l temor pintats en los ulls de la Tristeta.
¡La Santa Creu! Quína diada més xamosa per la quitxalleta del carrer d'en Malla y d'en Burgués y per lo senyor Jaume! Allí a les nou exían, bo y mudades y ab les cares curioses, al carrer, ab los plats coberts de flors y poncelles, escometent a tothom ab aquella gentil salutació: Vostè, senyor Galan, etz., ò Vostè, senyora Rosa, que té la cara tan hermosa… y'ls quartos queyan entre les flors, que ningú's fa'l cicater quan se li alaban y posan les fesomíes al indret dels diamants y entremitx de les hermosures.
Com a indivíduu examinador de la congregació de Portants del Sant Cristo, era l'encarregat de preparar y recullir almoynes per la funció solemne que's celebrava en la vehina iglesia de la Mare de Deu de la Esperansa.
En tal diada no tenía sossego, y díes abans tampoch; anava y venía, y al últim se quedava a l'Esperansa,
