Pàgina:Noveles (1906).djvu/71

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
67
tristeta


* * *

 Aquelles fantasíes que animava ab sa imaginació com si algun día haguessin de ser vividores, aquella companyía del seu cor, aquella imatge, la més bonica, la més estimada, que s'havía acostumat a associarla a totes les falagueríes del seus pensaments, l'havía d'abandonar al ser abandonat per ella.
 Y al dematí, quan marxava al Taller, en aquell passeig del Moll animat pel tràfech y per les hermosures del sol ixent que tot ho alegrava ab los joyosos y llampants colors de la vida y de la felicitat, ab les andanes de barcos gronxantse y roncant com si volguessin petar les cadenes que'ls amarravan vora de terra, ab aquell moviment dels riberos y estivadors qu'exían de coberta y devallavan corrents, amarats, ensenyant sos pits hercúleus, fent panxejar les passeres ab la càrrega fexuga dels sachs que portavan a la espatlla per buydarlos y engroxir los munts de blat groguejants com or tocats de