Pàgina:Noveles (1906).djvu/92

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
88
emili vilanova

diterrani, vella recepta d'una mora que's salvà per bona cuynera, despreciant a Mahoma y als seus parents per un atlot cristià. Ixquen los de Màlaga ab sos boquerones que ni cobert se necessita pera apreciar la finor de la seva casta, la gloria de tots los seus gustos, y la tràssa d'aquelles espines que's doblegan y s'apartan per no ferir. Pòrtin los de Madrid, no'ls ministres, qualsevol jornaler, lo més necessitat, un puchero de a dos reales, y tothom queda sorprès y sense saber què dir, trayent comptes y no atinant còm ab tan poca moneda's pugui fer un fum qu'entressenti per tots los contorns y una sustancia qu'ella sola bestreu lo viatge de ida y vuelta y canta'l poderiu de la nació.


* * *

 Tothom era a taula, los toballons s'obrían com les cobertes d'un llibre nou, y uns se'ls posavan a la falda, altres al trau del gech, y algú que li feya nosa per tot, lo tornava a plegar y'l dexava al costat del plat.
 Després de moltes anades y vingu-