Pàgina:Noveles (1906).djvu/93

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
89
tristeta

des de la Caterina, aparegué la sopera dexant un rastre de fum blaviscós que s'esvahía y una olor qu'anunciava la riquesa que duya y'l bon gust per endevant.
 — ¿Que no ve la noya? — preguntà'l senyor Jaume.
 — Anèu prenent, ara's trasmuda, — digué la Caterina.
 Lo senyor Jaume anà fent los plats y repartintlos en mitx d'un silenci respectuós. Los caps s'abaxaren, comensaren a dringar los coberts ab alegre ressò, y les fesomíes s'animavan. Lo senyor Jaume tornà a preguntar:
 — ¿Y donchs, que no ve? —


* * *

 Devant de l'escaparata, abstreta, s'estava la Tristeta contemplant l'imatge: totes dues semblava que's responguessin ab los ulls. L'imatge cobrintla ab son mirar amorós, y ella fixanthi'l seu enternit.
 — Noya, que no vens a dinar? — digué'l Regalat entrant poch a poquet y acostàntseli.