Pàgina:Noveles (1906).djvu/94

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
90
emili vilanova

 La Tristeta no sapigué què contestar; lo vestit de seda cruxí, com una dèbil quexa, y apartantse ella de sobte tota ruborosa, digué baxant los ulls avergonyida:
 — ¡Devant de la Mare de Deu! —