Pàgina:Noveles (1906).djvu/95

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.



X


 A mitx dinar, semblava com si'ls convidats haguessen cambiat lo geni y la fesomía. Tothom estava rialler y comunicatiu, parlant alhora en conversa general, menos los nuvis que, sense dir cap secret ni rès que s'hagués d'amagar, enrahonavan poch a poch y pel seu compte de coses alegres, per que si ella reya ò baxava de tant en tant la vista, lo Regalat encara l'obria més, no desamparantla ab la mirada, com si volgués ajudar la boca a dirli dolseses, y fentli festes molt tendres ab la sola virtut del blanch y'l negre dels ulls.
 A n'en Llansa donava gust d'es-