obras y que anavan pel mon y majorment per las corts dels reys y 'ls palaus senyorials cercant dons y honors; mes no per aixó s'havia perdut lo cultivament de la famosíssima llengua d'hoch, ni en la nostra terra, ni en la d' enllá los Pirineus. No mes lo nom de Ramon Llull ja 'ns demostra ab quina vivor clarejaba nostra poesía al comensar dita centuria y á mes d' ell altres n' hi hagué [1] qu' escrivian obras rimadas. Mes no cal duptar que hi hagué una revivalla poética en lo regnat d' En Pere, anomenat lo del punyalet, pus ell mateix fou poeta, pochs ó molts poetas visqueren en sa cort, y en son temps s' escrigueren alguns dels tractats de que prengueren norma los práctichs en l' art de trobar. Del regnat d' En Pere proceheix donchs aquella escola poética que tingué mes crit en lo seggle xv, y per tal com avem de parlar d' aquest, no podem callar del precedent.
Poch temps abans de que la ma d' En Pere agafás lo ceptre d' or, uns poetas que s' anomenavan la Sobregaya companyía dels set trobadors de Tolosa, segons la costum que ja era establerta de ajustarse en cert jardí, volgueren convidar als poetas d' altres encontradas ahont se parlava la mateixa llengua á que 'ls transmetessen sas obras, pera premiar las mes dignas ab flors d' or y d' argent, espandint aquell tan famós cartell que comensa dient:
Als honorables é als pros
Senhors, amichs é companhós
A qui es donat lo sabers
Don creis als bons gaug é plazers etc.
La primera d' eixas festas poéticas fou celebrada en 1324, y un poch mes avant, l' any 1356, fou donada
- ↑ Com frare Romeu Bruguera (1228-1315) que feu una «Biblia rimada en romans», Muntaner que feu «un bell sermó» rimat «en so de Gui Nantull,» l'infant En Pere que pera la coronació de son germá N' Anfós III (1327) compongué algunas dansas, un serventesch, una cansó y DCC versos (lo M. S. diu aixís?) rimats.
