preferiren naturalment al de catalá [1], y á la fí nosaltres y tot nos en gloriarem, haventse ja perdut l' esme de son orígen; lo qual se cercava molt lluny no sols en historias aprovadas sino també 'n las rondallas d' Otger Cataló. Fins que ara 'n nostres dias, consultant los escrits antichs s' ha pogut declarar lo secret y restituir la veritable denominació.
Donada aquesta explicació y ans de comensar farem un' altre advertencia en que parlam de la mateixa llengua, sino qu' es especial al present dictat, y será la següent: que no haventse may aparellat son autor per' escríurer prosa catalana, de cap manera vol posarlo com á mirall de semblant llenguatje, y que 'n punt de l' ortografía li ha aparegut cosa molt pertanyent al cas conformarse en lo essencial ab la que arreglá un dels antecedents Consistoris.
I.
FONAMENTS DE L' ESCOLA POÉTICA CATALANA.
No cantavan ja quant arribá 'l seggle xiv, així com abans fer solian, aquells primers trobadors de llengua provensal que eran ensemps autors y cantadors de sas
- ↑ Fins á la terra l' aplicá l' editor de Jacme Roig en lo seggle xvi:
Criat en la patria | que 's diu limosina
Sols á las darrerías del seggle xv veyem que alguna vegada los valencians comensan á anomenar valenciana la llengua qu' escrihuen.
No vol aquest libre | mudar son lenguatge.
