quals pot ser molt be que provinguessen tots ó alguns dels quatre poetas de aquest nom [1]. Nostre Jacme March fill tal vegada d' un altre Jacme, senyor d' Alamprunyá, molt estimat del rey En Pere y qu' escrigué una relació de sa propia investidura de cavaller, fou segurament l' utxer del mateix rey y qui sab si lo cavaller, vehí de Barcelona, deputat de la General de Catalunya, de qui en carta escrita l' any 1397 confessa lo Rey En Martí haver rebut una partida de diners, y lo marit de Na Guillelmona d' Esplugues, morta ja viuda, y soterrada en un monestir de Valencia l' any 1400; y si verament fos lo derrer, no fora lo deputat pel bras militar en las Corts de 1413. Lo cert es que lo cavaller Jacme March poeta, en l'any 1371 ordená á instancia del rey En Pere lo Libre de Concordances y qu' en lo regnat de Joan I foren ell y Lluis d' Aversó los qui promogueren la fundació del Consistori del Gay saber.
Ademés de las rimas que hi ha en lo Libre de Concordances tenim d' est poeta: I.º Una molt bella obra en coblas de deu bordons: «Quan heu cussir en los fets mundanals» en lo qual després de dir que
Totes les gens | vey regir per fortuna
Segon lo cors | del sol y de la lluna,
te compte de advertir sabiament:
Mas Deu no vol | l' arma sia sotmesa
Forcivolment | aytal astre seguir,
Ans la rahó | pot e deu ben regir
Lo cors, don han | entre si gran comptesa.
- ↑ Alguns autors valencians, poch satisfets ab la justa restitució feta á sa patria d' Ausías y pot-ser tambe d' algun altre dels Marchs, fins han volgut impugnar l' origen catalá del llinatje, dient que 's troba un March entre 'ls pobladors de Valencia vinguts de Jaca. Mirant lo repartiment del Archiu d' Aragó estampat per lo discret En P. de Bofarull, sols hi trobam en mitj dels de Jaca un J. de Març, lo qual no te pas res que véurer ab los Marchs.
