On no pusqués | mover per null encontre;
Car tant es grans | l' amor que-us ai e ferme
Que lo meu cor | no-s part punt per angoxa,
Bella, de vos, | ans esay femr com torres
III. D' un' altre obra encadenada capcaudada que per lo molt respecte ab que parla de la dona lloada se pot créurer fos la mateixa reyna dona Maria, transcriurem la I.ª cobla y la tornada.
- 1Axí com son | sus l' espera los signes
- Per instruir | los scientals astrólechs,
- Son en mi-dons | totes virtuts insignes
- Que divissar | pusquen alguns teólechs;
- Les quals hi mes | Dieu que n' a fet retaules
- Perque cascú | mirán sa bella talla
- Veja d'onor | cap, pes, mas e z spatlles[1]
- E que pensán | en leys ha mes no falla.
- TORNADA.
- Reyna d'onor | tots hómens tench per nicis
- Qui-us vol d' amor | sopplear ne requerre,
- Car hom no·s pot | trovar en vos indicis
- Perque deiats | causa semblant soferre.
En te un altre de molt y pot-ser massa satírica ahont parla contra un' ávol fembra que anomena «En Cambiador» debaix de l' allegoria de diferents diners (florí de pes, ducat, doble scut, mitx florí, croat, malla, diner; diner jaqués, croat melorquí, diner maluyre, de cap) y qu' es retronxada per dos bordons; altre anomenada «Setje d' amor,» altre que comensa com un pregó (Ara hoiats), un Enuig (Enuig enamichs de jovent) y segons un poeta mes modern que la glosá, una cobleta que sembla lo respós d' una dansa.
- ↑ Lo rim demana «spaules.»
