Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/185

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Serradell de Vich se deya ó s' infingí un poeta qu' escrigué en codolada un «Testament» suposat (any 1419) comensant així sa obra:

Un jorn cansat de treballar
E desitjós de repausar
 Quant vespre fo
Eu retorné a la maysó
 Volent sopar.....

Hi ha en l' obra moltas cosas de per ríurer, mes també ni ha de sérias com aquesta gentil representació del Paraís:

La flayra dolça que exirá,
 Segons ay dit,
Del [sagrat] cors de Jesuxrist
 E d' autres sants
Será plasent als adorants
 Axí fortment
Que flors e ambre son nient
 A llur esguart;
E dich vos que qui'ls presentás
 Tots los joyells,
Viles, ciutats, borchs e castells
 Q'om pot mirar,
Ells no porien sepparar
 D' aquell esguart
Tan flamegant que tots los art
 Per fin' amor, etc.


Pere Galvany compongué un' obra ahont se mostra molt irós de que 'ls cardenals haguessen fet papa á Martí V y no á Pere de Luna (1417) y comensa dient:

1 Pus vey lo mon | es vengut en tal cas
Que leyaltat | non es de fill á payre
Pere, Joan | volgr' aver mort son frayre,
E l' ereter | l' aratador al vas.
Antecrist | es qui ve de pas á pas
Guerres bastint, | dols, affanys e desayre:
Deus nos aiut | e la Verge sa Mayre
Sino del tot | nos te 'l Satan al ras.
2 Per aquest mals | ha Deus permés lo cas, etc.