Aquesta pàgina ha estat revisada.
Serradell de Vich se deya ó s' infingí un poeta qu' escrigué en codolada un «Testament» suposat (any 1419) comensant així sa obra:
- Un jorn cansat de treballar
- E desitjós de repausar
- Quant vespre fo
- Eu retorné a la maysó
- Volent sopar.....
Hi ha en l' obra moltas cosas de per ríurer, mes també ni ha de sérias com aquesta gentil representació del Paraís:
- La flayra dolça que exirá,
- Segons ay dit,
- Del [sagrat] cors de Jesuxrist
- E d' autres sants
- Será plasent als adorants
- Axí fortment
- Que flors e ambre son nient
- A llur esguart;
- E dich vos que qui'ls presentás
- Tots los joyells,
- Viles, ciutats, borchs e castells
- Q'om pot mirar,
- Ells no porien sepparar
- D' aquell esguart
- Tan flamegant que tots los art
- Per fin' amor, etc.
Pere Galvany compongué un' obra ahont se mostra molt irós de que 'ls cardenals haguessen fet papa á Martí V y no á Pere de Luna (1417) y comensa dient:
- 1Pus vey lo mon | es vengut en tal cas
- Que leyaltat | non es de fill á payre
- Pere, Joan | volgr' aver mort son frayre,
- E l' ereter | l' aratador al vas.
- Antecrist | es qui ve de pas á pas
- Guerres bastint, | dols, affanys e desayre:
- Deus nos aiut | e la Verge sa Mayre
- Sino del tot | nos te 'l Satan al ras.
- 2Per aquest mals | ha Deus permés lo cas, etc.
