Aquesta pàgina ha estat revisada.
Cada cobla retronxa ó repeteix al cap de quiscun bordó las paraulas terminativas de la primera: cas, payre, frayre, etc.
Ramon Çavall, com parla dels bandos dels pagesos se podria créurer que escrigué mes endevant, al fort de la guerra dels pagesos de remensa [1], mes aquell nom lo trobam en l' historia de las derrerías del seggle xiv y comens del xv, com embaixador trasmés al Comte d' Urgell y á 'N Ferran d' Antequera. Sa obra unissonant (y singular en l' ordenació dels rims) comensa: «De mal saber | ab verinós coratge» y diu en la segona cobla:
- Pensar no pux | que 'ls hómens de peratge
- Haguessen rey | si fos á lur voler;
- So qu' els fig mes | e'ls fa lo cor doler
- Es temps de pau | com non han sous ne gatge;
- Los ciutadans fan | stament reyall,
- En lur vestit | meten guany e caball [2];
- En breu fondrán | e mudarán penatge.
Aprés parla contra 'ls vicis dels diferents estats y en especial dels pagesos que 's donan «a carnatge,» que «menan bandositats» y que «Pentinats van | ab los collars brodats» y conclou:
- TORNADA.
- Dona del mon | qui fes lo pariatge
- De Deu e hom | per qui fom reperats,
- Pregats per nos | qui som descaminats
- Lo vostre fill | qui 'n vos feu son hostatge.
