Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/186

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Cada cobla retronxa ó repeteix al cap de quiscun bordó las paraulas terminativas de la primera: cas, payre, frayre, etc.


Ramon Çavall, com parla dels bandos dels pagesos se podria créurer que escrigué mes endevant, al fort de la guerra dels pagesos de remensa [1], mes aquell nom lo trobam en l' historia de las derrerías del seggle xiv y comens del xv, com embaixador trasmés al Comte d' Urgell y á 'N Ferran d' Antequera. Sa obra unissonant (y singular en l' ordenació dels rims) comensa: «De mal saber | ab verinós coratge» y diu en la segona cobla:

Pensar no pux | que 'ls hómens de peratge
Haguessen rey | si fos á lur voler;
So qu' els fig mes | e'ls fa lo cor doler
Es temps de pau | com non han sous ne gatge;
Los ciutadans fan | stament reyall,
En lur vestit | meten guany e caball [2];
En breu fondrán | e mudarán penatge.


Aprés parla contra 'ls vicis dels diferents estats y en especial dels pagesos que 's donan «a carnatge,» que «menan bandositats» y que «Pentinats van | ab los collars brodats» y conclou:

TORNADA.
Dona del mon | qui fes lo pariatge
De Deu e hom | per qui fom reperats,
Pregats per nos | qui som descaminats
Lo vostre fill | qui 'n vos feu son hostatge.
  1. Est nom l' han derivat de remanere y de redimere, mes deu devallar de remetiri que fa 'l supí re-mensum.
  2. Lo guany e caball, so es la renda y la mota.