II. Te un' altre obra (estrampa, menos en lo derrer bordó d' una cobla y primer de la següent), que fora digna de recordació, si la materia d' ella fos tan bona com deuria ésser y no es. Comensa: «No fonch donat | tal joy en tot lo segle» y diu mes avant:
- Jamés falcó | no vench tan prest al loure
- Quant li criden | cassadors ab lur siscle
- Com eu quant vi | son cors alt en la torre
- E-m feu simbell | d'una alcandora [1] linda, etc.
III. Ademés fou estampat un «Libre de Fra Bernat compost per Francesch de Lavia per pendre solás» que per la mostra que 'n havem llegit (encara qu' errada en alguns mots) se veu ésser escrita en codolada: «Quant los gats en amor etc.»
Lluis de Vilarasa. Aquest nom de casa que 's troba també en l' historia del Roselló, es molt comú en Catalunya. Com hi hagué un Lluis de Vilarasa l' any 1414 en lo siti de Balaguer y en l' any 1416 en las Corts congregades per N' Anfós V, y en 1420 se troba una carta de la Reyna Dona Maria á un cavaller del mateix nom, y com no tenim cap rahó ben clara per créurer mes modern nostre poeta, lo posam en est lloch.
I. Les V. balades [2]. Donarem la I.ª cobla de la quarta.
- Si com lo flach | qui 'n brega no 's estat
- Se feny ardit, | crehent que sia tal,
- Mes quant s' i veu | en un punt es torbat
- Tal que fugir | no 'l sembla cosa mal,
- Me pren á mi | qu' áns que tal don' amás
- Me fou semblant | que le-y gosás ben dir,
- Mes quant e (es?) loch | que la pusch requerir
- Li parle d' al | e call-me de mon cas.
