Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/198

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


27 Dona-m esforç | que prenga de mi venja:

 Yo-m trob' offés | contra tu ab gran culpa,
 E si no-y bast | tu de ma carn te farta
 Ab que no-m tochs | l' esperit que á tu sembla.
 E sobre tot | ma fe que no vacile,
 E no tremol | la mia sperança
 Puig que no-m fal | caritat, elles fermes,
 E de la carn | si-t supplich no m' en hoges.....
28 O quant será | que regaré les galtes
 D' aiga de plor | ab las lágrimes dolces!
 Contricïó | es la font d' hon emanen;
 Aquell' es clau | que 'l cel tancat nos obre.
 D' atricïó | parteixen les amargues
 Perque 'n temor | mes que 'n amor se funden;
 Mas tals quals son | d' aquestes me abunda

 Puig son camí | e via per les altres.

Ja havem arribat á la última part que es la dels Cants de mort. Morí aquella tan estimada, y tan exaltada Teresa, y ¡quánt llastimosa no degué ser la veu de nostre poeta!

 Aquelles mans | que jamés perdonaren

 Han ja romput | lo fil tenint la vida
 De vos qui sou | de aquest mon exida,
 Segons los fats | en secret ordenaren.
 Tot quant yo veig | o sent dolor me torna.....
 O Deu perqué | no romp l' amarga fel
 Aquell qui veu | tot son voler perir?.....
 Tu, Pietat, | com dorms en aquell cas?
 Que 'l cor de carn | fer esclatar no saps?
 No tens poder | qu' en tal temps lo acaps?
 Qual tan cruel | qu' en tal cas no 't loás?

(Aquelles mans.)

Llavors se recorda de son amor ara purificat per la Mort:

 Axí com l' or | quant de la mena 'l trahen

 Está mesclat | d' altres metals sutzeus,
 E mes al foch | en fum se va la liga
 Leixant l' or pur | no podent-se corrompre;

 Axi la Mort | mon voler gros termena,