Aquell fermar | en la part contra sembla
D' aquella que | la Mort al mon l' ha tolta,
L' honest voler | en mi roman sens mescla.
(Puig me trob sol.)
Tremola pensant en la sort eternal de la finada:
Qui será 'quell | del mon superior
Que veritat | de mi á vos recont... etc.
Aqueixos crits de dolor van barrejats de moltas reflexions y de doctrina y á la fi 'l poeta se mostra perfectament resignat:
E tot es bo | puig es obrade Deu.
- Es una viva llástima que Ausías no tractás subjectes historials; solament ho feu una vegada en lo primer cant moral en que lloa a N' Anfós V en estas y altres paraules:
Pahor no sent | que sobres laus [1] me vença,
Loant aquell | qui totes lengues loe (loen?)
Tan son en ell | les virtuts manifestes
Que 's d' yra cech | l' hom qui be no les veja
Per los migs va | que 'n los extrems no toca:
En temps dels Deus | en vida l' adoraren.
E Deu vehent | la prolongada honta
Quels grans senyors | en contra dell cometen,
Tenint ab fraus | e tiranes maneres
Les parts del mon, | los pochs e grans realmes,
Ha dat voler | al justificat home
Que 'n breu espay | haja la monarchia....
D' aquest valent | una gran trompa sona
Que 'ls Indians | ab un poch no exorda,
Oen-la 'quells | qui son a tremuntana,
Y els del ponent | e de levant los Tartres.
- ↑ Sobrelaus, es á dir, l' excesiva alabansa d' una persona era un vici inculpat per las Leys d' Amors.
