Est home li diu que Alfonso de Cardona es amich car de sa germana que l' acompanya. Lo poeta pregunta com se diuhen.
E ma sor es Conexença.
Llavors Conexença recita una composició, lo poeta li respon ab un' altre, de que ella queda molt pagada; ell s' agenolla y Bon Grat li diu que pot estar content pus sa sor li dona favor, y després de conversar una bona estona diuhen mes trobas en llahor de D. Alfonso, que aparellan ab Cesar, Caton, Troilo, Alexandre, Absalon, David, etc.
III. Obra també al·legórica molt llarga y partida en capítols á la qual preceheix un' Introducció en prosa dirigida al rey N' Anfós.
Lo primer capitol comensa dient:
Desigan molt | que sian estimats,
Cupdiciant | viura onradament
Volent muntar | dins en majors estats,
Per ço 'nprengué | de fer molt gran viatje,
S' embarca y te por, mes se recorda de Régulo, aquell valent romá que volgué morir per consellar dretament sa ciutat, fa una oració, y aprés se dorm. Quant se desperta troba 'l patró que séu al costat del seu trast y li pregunta qui es. Lo patró li respon que tothom li diu Direcció, que 'l seu notxer es Juhí de rahó, los mariners Bons Nodriments y Bons Costums presos en minyonía, los gaubiers Esfors y Gossar, lo gordiá Constant Humanía, los fadrins que 'ls serveixen Bonas Intencions, lo calafat Virtut de paciencia, lo mestre d' axa Pau, l' escribá Liberalitat, que te filla gran qu' es Caritat y dos menors y dos fills que son Pietat y Vera Conciencia y finalment que lo barber es Amor. Lo
poeta li respon ab una obra de rims molt treballats (com mol, mel, mal, etc.)
