Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/203

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Aquí fineix lo segon capítol y comensa 'l següent: "«Capitol terç qui tracte que es Veritat e mostrant com deu ésser timoner e guiador en la intenció de nostra conciencia». Segueixen son camí passant la «fos del riu de Roma» y esperan que prest veurán la montanya de Soma (qu' es un dels cims del Vesubi) ahont se troban mes bellas pomas qu' en altre lloch del mon, y 'l poeta dona gracias al patró en una composició que comensa: «Cert, Veritat.» Segueix lo «Capítol quart en que es divisat com se causa Amor en nosaltres e com son offici es curar naffres d' iniquitat e per qui (perqué?) los ferits de son ars volenters se pensen e per so es acomparat al barber.» Conversa 'l poeta ab l' Amor que li explica com ha de ser l' afecte del qual es ell figura:

 E presupon | virtut en lo coratge

 De cadescú | per aver be durada,
 E cascú deu | aver avans menxada

 A son gran plaer | de sall una cortera.


Lo poeta li respon ab bordons capfinits.

 Vos feu Amor | l' enamorat amar,
 Amar pus fort | que si mateix no s' ama etc.


 Segueix lo «Capítol quint en que 's narrat com la majestat del senyor Rey D' Aragó e de les dues Secilias es fora de Naples per la mortandat e com es dat Pau per guiador al que desiga Honor veure». Ixen de nau.

Pau me tragué | de nau no parerós

Ben alleugats | en terra de Lavor.
Entrenyorí-m | de tots aquells senyors

Axi dient | per alleugar dolors:


 Recita una composició unissonant que comensa «Car es á mi | lo mal que pas d' Amor,» repetint «Car es a mi» en los 1rs, 3rs y 5ns bordons. En lo Capítol sisé que