Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/231

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Quant comptaren lo dot, fou «foch de falles [1]», la moneda restá reduida á «trenta mil malles» y las hicendas eren bens hipotecats, confiscats, etc. La novia reya ab tothom, mes quant estaba al seu costat semblava muda. Ell prou li feya novas compras de «alfarda, treça, llistada peça, drap de coll, etc.» mes no per assó la contentava, sino que se sentia dir:

 Dolent, catiu,
 Yo mala-t viu,

Mas mala-m vist,
Mala-m prenguist.

 Ell, qu' enten son entremés, voldria fer las bodas de matinet y ab poca gent, mes enlla y sos parents volen que 's fassan al bell del dia, que hi vajen nobles, jurats y cavallers, y la novia

 Yrá honrada
 Alt cavalcada
 En cosser blanch,
 Durán lo banc.

Del fre parents,
Dels seus potents,
Puix prou ne te.

 Ella queda tota superbiosa regirant los ulls y mastegantse las unglas dels dits. Ell á 'l últim feu sos comptes de tenir sas cosas aparelladas al temps de rosas. Lo ters diumenje 's fa la festa, acudeix tot lo veinat y menjan y ballan á llur plaer, quedant la tristesa per ell á solas.

 Dilluns seguent,
 Com fom dinats,
 Los convidats
 Tots s' en partien;
 E sols me dien:
 «Gracies grans
 E molts infants
 Vos done Deu.
 Si res voleu
 Yo so tot vostre;
 Si be no-u mostre
 Del que se fer

Al menester
Manau de mí.»
Fan son camí,
Lo novensá
Deixán mal sa.
La novensana
Romás ufana
Com pago vell
Mirán-se bell
Roda ben alta,
Dels peus la falta
Nunca mirant [2].

  1. Los fochs de falles de Valencia son mes en gros com las nostras fogueras de San Joan etc.
  2. Diuhen que 'l pago que tant s' ufana quant aixampla la cua, s' avergonyeix y queda tot arrupit quant se veu las potas tan lletjas.