Com foren casats, per mes qu' ell s' afanyás per mantenir pau y concordia, ella sempre estava mal contenta; no 's cuidava de clau ni de mesura, sino de tenir plat, escudella, tassa y sal que ningú hagués tocat; no volia res del mercat si hi havia home penjat, sino perdius, conills y francolins vius; tenia en sa cambra foguer y olleta, dormia fins á las deu, no filava ni cusia, no 's treya las mans dels guants; mes
Sols claus tenia |
Molla de muja |
En los dias de festa la matinada ja s' afanyaba per poder ben lluir, entraba á l' igglesia quant era ja comensat lo sermó, s' enfadaba si no s' alsaban las donas, per lo soroll que feya besant sas amigas, lo predicador tenia que pararse algun temps y s' estava á la igglesia fins que la treyan ab anellada. Per l' advent li prenia molts diners, anaba pels mercats y la gent li feyan lloch com si Mestre Corá mostrás sa destresa y á molts gentils ciutadans los donava ó demanava fira. Anaba 'ls banys y allí ballava ab sas vehinas y menjava perdius, gallinas, pollets petits, ous ab gingebre etc. y bevia grech, clarea y malvesía, ademés de lo que pujava 'l gasto de l' apotecari y de la banyadora. Tornaba acompanyada de cants y brandons. Si ell may gosaba preguntarli d' on venia, ab quina furia responia ella:
En la color |
No sou d' enguany, |
