Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/233

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Veja 's per acabar la representació d' una tertulia, segons ara diem, d' aquell temps:

 En casa mia
 Sino junyien
 O no corrien
 Toros per festa,
 Cascuna sesta
 Fins llums enceses,
 Moltes enteses
 (O so cuidaven)
 Les que filaven,
 Com diu la gent,
 Ab fus d' argent
 Si ajustaven.
 També y cridaven
 Jóvens sabits,
 Ben escaltrits;
 Llansats entr' elles
 A coceguelles
 Ells comensaven;
 Puix salmejaven
 De ses endresses,
 Teles e peces
 Que fan ordir
 Al bell mentir;
 Puix una clama,
 L' altra disfama,
 L' altra despita,
 L' altra sospita,
 Altra flastoma;
 Conten prou broma,
 Tot de mal dien

E-y affegien
Ab molt envits
Dels llurs marits
E se 'n burlaven.
Aprés jugaven:
«¿Voleu palleta?—
Dau-me man dreta,—
Qui te l' anell?—
Do-us est ramell.
Capsa 'b comandes,
Ab ses demandes,
Un arbre y cant
Ocell donant.»
Mes dir rahons
Desvarïons
E marevelles
De cent novelles
E facecíes,
Filosophíes
Del gran Plató,
Tulli, Cató,
Dant, poesíes
E tragedíes.
Tots altercaven
E disputaven;
Qui menys sabia,
Mes hi mentia,
E tots parlaven,
No s' escoltaven.


 Gazull cavaller valenciá, se troba ja anomenat l' any 1457: veja-s mes avall.

 Mossen Johan Roiç de Corella cavaller y teólech valenciá sembla que arribá de mes de cinquant' anys al 1500; los poetas del seu temps l' alabaren molt y un no 's deixa de dir «que 'l mateix Virgili de aquell aprenguera.» Tingué molt crit com á poeta y autor de prosa elegant, ab la qual escrigué algunas narracions