religiosas y altres profanas. Com á poeta n' havem vist fins ara:
I. Lo Cansoner de París li atribueix un' obra que lo de Saragossa (aquest no diu res de Corella) porta com de Requesens y en lo Conort de Ferrer hi surt també un Corella.
II. «Oració á la Senyora nostra tenint son fill Jesús en la falda devallat de la creu:»
Ab plor tan gran | que nostres pits abeura |
Esta obra, una de las de mes preu de nostra poesía, se troba en un llibre 'stampat de Corella y ho ha sigut be ó malament en l' estranger; mes nosaltres deixam la preferencia de donarla tota de nou al que per primera vegada la trobá y espandí.
III. «Una sou vos | lo remey de ma vida»: bordons en que no-s veu cert compás.
IV. Tragedia de Caldesa feta per Mossen Corella. Comensa en prosa molt estudiada alabant lo lloch, que es la ciutat de Valencia, y lo monarca regnant Rey don Johan y aprés parla d' una bellíssima donzella á la qual vol amar, mes conexent després qui era, li diu ab tremolosa veu que ans de que la torne á servir «los cels caurán á trossos.» Ella respon ab un altre trova «ab moltes lágremes e sospirs e senglots:»
Si-us par que y bast | per vostres mans espire, |
V. «Cobles de Mossen Corella á Caldesa: Ma gran caritat | amor e larguesa». Parla mal dels passats d' ella,
