Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/234

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


religiosas y altres profanas. Com á poeta n' havem vist fins ara:
 I. Lo Cansoner de París li atribueix un' obra que lo de Saragossa (aquest no diu res de Corella) porta com de Requesens y en lo Conort de Ferrer hi surt també un Corella.
 II. «Oració á la Senyora nostra tenint son fill Jesús en la falda devallat de la creu:»

 Ab plor tan gran | que nostres pits abeura
 E greu dolor | que 'l nostre cor squinsa
 Venim á vos | filla de Deu e mare,
 Que nostra carn | dels ossos se arranca,
 Hi 'l sperit | desija l' esser perdre,
 Pensant que, mort | per nostres grans delictes,
 Ver Deu e hom | lo fill de Deu e vostre
 Jau tot stes | en vostres castes faldes.

Esta obra, una de las de mes preu de nostra poesía, se troba en un llibre 'stampat de Corella y ho ha sigut be ó malament en l' estranger; mes nosaltres deixam la preferencia de donarla tota de nou al que per primera vegada la trobá y espandí.
 III. «Una sou vos | lo remey de ma vida»: bordons en que no-s veu cert compás.
 IV. Tragedia de Caldesa feta per Mossen Corella. Comensa en prosa molt estudiada alabant lo lloch, que es la ciutat de Valencia, y lo monarca regnant Rey don Johan y aprés parla d' una bellíssima donzella á la qual vol amar, mes conexent després qui era, li diu ab tremolosa veu que ans de que la torne á servir «los cels caurán á trossos.» Ella respon ab un altre trova «ab moltes lágremes e sospirs e senglots:»

 Si-us par que y bast | per vostres mans espire,
 O si voleu | cuberta de salici
 Iré pel mon | peregrinant romera.

 V. «Cobles de Mossen Corella á Caldesa: Ma gran caritat | amor e larguesa». Parla mal dels passats d' ella,