Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/247

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


l' antiga poesía provensal, per mes que no 's veje una imitació seguida y complerta. Y de lo qu' havem assegurat no 'n mancan provas. Deixant apart aquell regust provensal en lo llenguatje que, particularment los mes antichs, donavan á sas obras, trobam unas coblas estranyas que comensan: «Ma dona's indicatiu» fetas per imitació de unas de provensals; una cobla feta ab la mateixa ordenació y los mateixos rims que lo «No sap cantar» de Jaufre Rudel, trovador molt vell, una translació á prosa catalana, feta d' una manera un poch ampla, d' un cert «Castell d' amor» en vers provensal; Sors imita una al-legoria del trobador Pere W. (Willem? erradament cregut Pere Vidal) en la que usa per alabar á Alfonso de Cardona. Ferrer en son Conort inclou una cobla d' un trovador provensal, y Torroella en son Lay n' anomena alguns, posant d' ells sengles coblas; Rocabertí en la «Gloria d' Amor» en fa surtir cinq, parlant d' ells ab termes que mostran coneixement no sols de llurs noms, sino á mes de llurs vidas y obras; Mossen Jordi en son Enuig pren molts conceptes d' una poesía de la mateixa especie del Monge de Montaudó.
 Encara 's veu mes clar lo coneixement de las obras francesas y no cal pas maravellars'en sabent com aquellas foren estimadas per tot arreu en la edat mitjana y considerant lo vehinat de las terras y 'l parentiu que lligá ad alguns dels nostres reys ab los de Fransa. Aixís hi ha rahons per pensar que 'ls noms de Lay, Virolay y Balada devallaren á la nostr' escola de obras francesas y aixís també Oliver posá en catalá un' obra d' Alain Chartier; Torroella en lo sobredit Lay posá lo nom y coblas d' alguns poetas del mateix realme; Rocabertí n' hi fa entrar tres que no anomena, ficant' hi á mes paraulas y fins alguns bordons francesos en sa Gloria d' Amor, que te molta tirada, es ben cert, á la Divina Comedia, mes també, com adverteix un escriptor alemany, á cert fabliau francés al-legorich. Molts dels nostres poetas anomenan cavallers dels romans de asumto bretó que eran francesos ó vinguts de Fransa,