y per acabar, qui voldrá restar sens algun dupte, no te mes que llegir la llista de las llibrerías del rey En Martí y del Príncep de Viana, ahont veurá molts llibres francesos.
Los efectes de la poesía italiana los trobam ja en l' Escondig de Llorens Mallol, se reconeixen en Jordi, son confessats per Ausías March que imita al Petrarca y alaba al Dant; Rocabertí segueix las petjadas del derrer, presenta aquell com vencedor dels francesos; y com mes va molt mes se declaran dits efectes.
Res no direm de las lletras llatinas que eran llavors lo fonament dels estudis sagrats y profans y poch podem dir dels efectes de la poesía castellana que sols se deixa conéixer ab l' adopció d' alguns mots, y després, mes clarament, d' algunas formas de metrificació.
Ay! ay! podria dir algú, ¿com pot ser tantas poesías que obravan en la nostra? Donchs ¿quina es la originalitat d' aquesta? Tot aixó era molt propi del temps y los mateixos efectes, afegints'hi la de la catalana, trobam en la castellana del seggle xv. No hi havia á las horas tants escrúpols en aquesta part y ni s' amagavan de péndrer paraulas d' altres llenguas [1] y per aixó eran també originals si hi havia, com havia en la nostr' escola, vida y saba per ésser-ho.
Ja es arribat lo punt en que podem tractar de la partició d' aquesta escola, seguint la successió del temps, y la partirem en tres temporadas.
La primera compren del rey En Pere fins als dias en que comensá á trovar Ausías March. La diferencia d' aquesta ab la segona no es ben declarada sino en lo llenguatje mes vell y mes ple de provensalismes. Per ventura 's trobaria també alguna petita distinció literaria.
La segona que podem mirar com lo zenit de la nos-
- ↑ Aixís prengueren la paraula francesa pris contraria al génit de la llengua de hoch, que tenia pretz ó prets provensal y preu catalá.
