Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/249

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tra poesía es la de Ausías March, so es á saber, los trenta ó quaranta anys mitjans del seggle xv. Los poetas d' esta y de la precedent se troban especialment en los Cansoners de Paris y Saragossa.
 La tercera que cull lo derrer ters del seggle xv se singuralisa per la adopció del bordó castellá de 12 sílabas, la reduplicació dels rims en las coblas de 8 bordons (abbaacca) á la manera de l' octava d' art major castellana, y per altre part mostra efectes molt determinats del renaixement italiá, los quals se coneixen fins en lo compás mes jambich del bordó de 11 sílabas y en una manera de dir mes culta y llatinisada. Las obras d' aquesta temporada se troban especialment en lo Jardinet de Orats y en los llibres estampats á Valencia.
 Havent ja vist los parentius y la partició de la nostr' escola, ja es hora de demanar ¿qué pensarem de sa natura y de son mérit?
 Si volem donar una resposta considerada, debem en primer lloch advertir que aquell' escola no era una poesía popular ó natural, sino una poesía verament artística [1], so es á saber; que miraba molt á la maestría dels poetas ó sia als primors y dificultat en la part d' execució com també á esquivar faltas grossas ó petitas [2]. Aixís es que los mérits principalment s' han de cercar en las bellesas de llenguatje y de metrificació. No voldriam pas dir ab assó que la llengua poética dels nostres trovadors tingués aquella blanura dels provensals que moltas vegadas la feya semblar al art musical, per tal com la d' aquells era, salvant la expressió, mes

  1. Y per so 'n diem escola. Es veritat que habem anomenat alguna poesía anónima mes popular y que 'ls poetas mes artístichs cultivaren especies de usatje popular, mes sempre 's troba la forma artística en lo llenguatje, lo compás mes cert, los rims generalment mes perfets y la absencia de primitiva inspiració.
  2. Aixís veyem en Villena que era remunerada, no la obra de mes preu, sino la que tingués menos defectes y aquestos de vegadas eran de poca substancia; per exemple, Castellnou repren com gran vici lo haberse anomenat Cornet: «Capellá ordenats de San Antoninats,» sols per la reduplicació de la lletra n en las sílabas ninats.