tibant, y arreglada d' una manera quasi mecánica, mes també es cert que era molt ben ordenada, ben subjecte á determinat compás y sabia dir lo que 'l poeta volia.
La nostra poesía era mes aviat de estudi y de cap, que de cor y de fantasía, lo qual provenia de sa mateixa natura, dels ayres del temps, y del génit pensatiu y no gaire amich de flochs dels nostres naturals. Encara que 'n aquest punt s' han d' exceptar moltas obras, pus succehia sovint que 'ls afectes trencavan los vincles ab que 'ls subjectaban las prácticas de l' escola.
Si ara consideram la materia ó argument de las obras, veurem primerament que lo lloch dels veritables afectes era moltas vegadas usurpat per la gentilesa cortesana, aixís en la notr' escola com en moltas d' altres; y en est punt debem advertir qu' encara que no sens rahó doctes escriptors han cregut ser millor aquella gentilesa que l' expressió de grossers apetits propia dels antichs poetas pagans, y encara que 'ls nostes mostran molta mes netedat que 'ls antichs provensals [1], no per assó cal pensar que 'ls usatjes cortesans seguescan sempre la mes dreta via, y no tot lo que recullen los histórichs de la lliteratura se posa com á patró pels jovens que desitjan profitar en la gaya ciencia.—En lo qu' especta á la part lliteraria no 's pot negar que semblant gentilesa produhí mes abundancia d' obras y moltas elegants y primorosas, mes també es cosa reconeguda que multiplicá las de poca importancia y lo que anomena llochs comuns la ciencia dels retórichs.
La poesía moral molt apropiada als estudis, al génit y al gust de l' escola produhí obras de molta substancia y molt ben dictadas, com se pot reconéixer en abdosos los Marchs pare y fill.
La poesía religiosa, sempre atractívol per la importancia y la bellesa del subjecte, no fou tal en los poetas de la nostr' escola que 'n aprofitaran los tresors qu' ella
- ↑ «Et en assó gran re dels antichs trovadors si son pecat.» Leys d' amors.
