Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/252

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

cució que 'ns recordan que aquell era lo temps del gó- tich mes florit y del comens de la renaixensa artística. Y per mes que abunden massa certas especies y certas materias, y que per llegirse plegadas moltas obras del mateix temps se troba en algunas excessiva uniformitat, hi ha en altres prou varietat y riquesa. Aixís es que tot ab tot, no cambiariam la nostr' escola per cap altre de trovadors, y encara que no podem ufanarnos de cap Dant, podem proclamar alguns noms, no sols de dextres y ginyosos versificadors, com Valmanya, Sors, Romeu Llull, Gazull y altres, sino de veritables poetas com Pere March, mestre en Moral poesía, Jordi, autor d' algun cant de molt preu, Corella que es el que mes s' acosta al estil de la moderna poesía, y sobre tot Ausías March y Jaume Roig que 'ns demanan mes llarga con- sideració.

Ausías es una notable persona poética. Lo singularisa

l' especial accent de veritat que transmeten sas obras, las quals nos diuhen ab molta vivor y sens fingiment quant ell sentia, fos bo, fos mal. Fins quant nos dona una doctrina teórica d' amor, se veu que no era com molts altres per seguir la costum, sino perque verament hi creya y pensava executarla. Lo defecte de l' obscuri- tat (que semblava primor als seus admiradors antichs) ve en molta part de que volia aprimar la materia, pen- sar per sí mateix y dir lo que 'ls altres no havian may sentit ni expressat. Era molt fill de son temps, mes com solen los grans homens, ensemps n' era norma y excep- ció. No es un poeta complert, mes sí gran, y de pochs se podrán recordar tants bells fracments ó memorables conceptes. Excel-lent en la part intelectual y afectiva, sols li manca aquella fantasía inventiva que de cada objecte representat ó de cada situació del ánima fa un nou ésser poétich; mes no per aixó deixa d' acostarse molt á aquella soberana perfecció, que sols consegueix del tot l' inspiració natural ó l' art mes exquisit. Y res no hi fa que com obra poética 's desitje alguna cosa, que quant Ausías fa eixir certas veus del mes pregon de