Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/253

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


son cor, llavors no pot hom recordarse de res mes y queda per ell pres y subjectat.

Roig es poeta satírich de molt preu: un dels pochs

que saben agafar y apropiarse nous aspectes de la natu- ra (ja sia l' inanimada, ja l' humana, ja pel costat se- rio, ja pel jocós) y sab també usar ab profit d' aquesta qualitat seva mitjansant la gracia y abundancia en l' ex- pressió. Nos sembla que sa obra fou mare d' una especie de llibres molt celebrats en la lliteratura castellana, so es, de la novela picaresca, per tal com en Roig y en aquesta veyem que lo principal personatje es lo mateix narrador dels fets y lo sol fil que lliga aventuras sepa- radas, y hi ha un minyó pobre y mal tractat pels seus que 's posa á servir diferents amos y que te cambis de fortuna, y en aquella com en ditas novelas se cerca (y massa que 's cerca!) una norma mental, no de pulcritut, sino de lletjesa. S' ha censurat á Roig per excés d' erudició, mes est defecte, comú en los poetas de son temps, no 's repara ó 's repara molt poch en son llibre, y lo que s' ha pres per vocables erudits son paraulas molt familiars y ben fillas de la terra que ixen á doll de sa ploma quant vol calificar ó descriurer.

Un dels timbres que porta l' escola catalana es lo

haber obrat especials efectes en la de Castella, y no es cap estranyesa, pus la nostra provenia de mes lluny y estava mes aprop de las fonts en que las duas bevian. No diem pas que totas las semblansas sian imitacions, pus quiscun' escola per son camí venia principalment de la provensal: la catalana servant moltas cosas per esta transmesas y rebent ensenyansas de la de Tolosa, y la castellana naixent tot plegat de l' escola gallego-por- tuguesa. Aixís es que las duas poesías prop-parentas degueren quedar encantadas de llurs semblansas quant se trobaren en lo palau barcelonés de N' Enrich de Vi- llena, en la coronació de Ferran d' Antequera [1], y

  1. Lo famós Villasandino que acudí á esta coronació te dos ó
    tres bordons catalans en sas obras.