Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/254

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


després en la cort napolitana de N' Anfós, y final- ment á Barcelona y á Valencia en la de Joan II y en la dels Reys Católichs. Mes, com havem dit, la nostra obrá molt sobre la castellana. Aixís se veu que N' En- rich de Villena escrigué un llibre de la Gaya ciencia, tot ple de cosas tretas dels nostres tractats, la qual doc- trina cuidava transmétrer als castellans, y Santillana á qui Villena endressá son llibre y qu' era un altre mestre dels poetas de Castella, no 's cansava d' alabar los nostres y sobretot á Mossen Jordi, y quant li repre- nian certs suposats defectes, ell s' escusava ab l' autori- tat dels nostres tractas de Gay saber. A mes d' aixó trobam en altres poetas castellans paraulas tretas del nostre llenguatje. Y encara que apar increhible, no 's pot duptar que las nostras dansas tolosanas y catalanas son mes antigas que 'ls villancets y altres semblants coblas retronxadas dels castellans, y que haventhi tanta semblansa, be 's déu créurer que las mes antigas la comunicaren á las mes novellas.

Per acabar, recordarém lo que féren Boscá i Gil

Polo en la poesía de Castella, que Ausías fou imitat per Garcilaso y traduit per dos poetas castellans, y com conservantse en Valencia la tradició de la poesía cata- lana, Lope de Vega doná ésser al drama nacional en esta ciutat y rodejat de poetas naturals d' ella; y ab tot aixó tindrem prou qu' exaltar de nostr' escola y de sos efectes inmediats y posteriors, y creurem no haverli fet tort, encara que l' havem calificada sens passió, dient tot lo que dir deviam y


Deixant apart | lo stil dels trobadors Qui per escalf | trespassen veritat.